13/07/2017

Lloguer vacacional d’habitatges: què cal tenir en compte a la declaració de la renda?

Avui parlem d’una de les tendències més recents en el sector immobiliari dels darrers anys, sobretot durant l’època estival: el lloguer vacacional d’habitatges.

Sens dubte, s’ha convertit en una alternativa als hotels tradicionals per als qui viatgen, gaudint així d’un allotjament —a priori— més econòmic. Així mateix, per a qui decideix llogar el seu habitatge, es tracta d’una nova font d’ingressos extra. Ara bé, coneixes les obligacions fiscals amb l’administració pública si decideixes llogar el teu immoble?

Què cal tenir en compte en fer la declaració de la renda si llogues el teu habitatge a turistes?

Si bé és cert que la nova Llei de lloguers vacacionals fa que les normes per a cada comunitat autònoma siguin molt dispars i posseeixin una regulació concreta, ara per ara podem diferenciar dues maneres de declarar el lloguer d’habitatges vacacionals: com a segon habitatge o com a allotjament turístic. Quines diferències hi ha?

Lloguer vacacional com a segon habitatge.

En aquest cas, dependrà del període de lloguer a efectes de l’IRPF. Els ingressos obtinguts s’hauran d’incloure a la renda com a rendiments del capital immobiliari, i es podran deduir diversos costos associats al lloguer de l’habitatge com l’IBI, l’assegurança de la llar o les despeses de comunitat, entre d’altres.

No obstant això, cal destacar que si s’ha llogat l’habitatge, per exemple, durant 3 mesos, només es podrà incloure la part proporcional de les despeses corresponents a aquest període.

Convé precisar també que, en no tractar-se de lloguer per a habitatge habitual, no es podran aplicar les reduccions del 60 % que solen produir-se. Per tot això, en realitzar la teva declaració, es restaran les despeses dels ingressos i s’aplicaran els impostos corresponents.

Què ocorre durant els mesos que l’habitatge no està ocupat?

Els impostos a pagar (coneguts com “imputació de renda”) correspondrien a un 1 % del valor cadastral (o el 2 % si aquest valor no s’ha revisat des de l’any 1994), dividint les quantitats entre els 12 mesos de l’any i multiplicant el resultat pels mesos que hagi estat llogat.

Lloguer de l’habitatge com a allotjament turístic.

Potser sigui la modalitat més recomanable, atès que la nova llei serà més dura amb els habitatges que no s’hi incloguin: haurà de constar al registre de la comunitat autònoma corresponent com a allotjament turístic i també s’haurà de donar d’alta a l’Impost d’Activitats Econòmiques.

Tenint en compte això, la principal diferència amb el supòsit anterior és que serà obligatori emetre una factura per estada i aplicar-li l’IVA corresponent. Això comportarà també la declaració trimestral d’IVA, i se li restarà el corresponent a les despeses deduïbles, és a dir, les relacionades amb l’activitat pròpia.

I si hi ha una època de l’any que no està ocupada?

Doncs, com succeïa amb el lloguer vacacional com a segon habitatge, s’haurà de declarar l’anomenada “imputació de renda”.

I si no ho declaro?

Aquest tipus d’arrendaments s’ha convertit en un dels principals focus d’interès de l’entitat pública, atès que es tracta d’un gran gruix en l’anomenada “economia submergida”.

I és que, a més de la sanció corresponent, d’almenys el 50 % de les quantitats deixades d’ingressar, l’arrendatari haurà de presentar una declaració complementària de l’IRPF on s’especificaran els ingressos obtinguts amb el recàrrec corresponent, i es podrà exigir també la presentació de l’IVA si no es va emetre.

Tens llogat el teu habitatge? Coneixies els drets i les obligacions del lloguer vacacional?

Te cridem? shareIcons subscribeIcons