edificis de consum gairebé nul

17/05/2018

Descobrint els edificis de consum gairebé nul: l’eficiència energètica en la construcció.

Europa té un gran repte per endavant: per complir amb els objectius establerts per la Directiva d’eficiència energètica d’edificis (2010/31/CE), serà necessària la implantació total dels anomenats “nZEB” (Nearly Zero Energy Buildings) o edificis de consum gairebé nul per al 2020.

Un compte enrere que ja ha començat, tenint en compte que, per al 2018, tots els edificis públics ja ho hauran de ser, complint així els estàndards que els certifiquin com a tals. Sens dubte, una gran transformació per al sector de la construcció, que farà necessària una adaptació gairebé imminent per poder complir les exigències de la nova normativa.

Avui coneixerem les claus dels edificis de consum gairebé nul: què són i en quin punt es troben a Espanya.

Coneixent el concepte

La directiva europea els defineix com “un edifici amb un nivell d’eficiència energètica molt alt (...). La quantitat gairebé nul·la o molt baixa d’energia requerida hauria d’estar coberta, en gran part, per energia procedent de fonts renovables (...).

I és que, malgrat que existeix certa flexibilitat perquè cada país pugui adaptar-se segons els hàbits constructius i les condicions climàtiques característiques de cada regió, queda clar que la demanda dels edificis de consum gairebé nul, com el seu nom indica, ha de ser “molt baixa”, treballant en diverses línies claus per aconseguir-ho, com:

 

  • Mesures passives relacionades amb el disseny i la qualitat constructiva.
  • Instal·lacions i equips d’alta eficiència.
  • Fonts d’energies renovables pròpies o de l’entorn.
  • Elements de control i gestió per a l’optimització de l’eficiència (domòtica, hàbits, etc.).

 

Com a dada, s’estima que l’estalvi d’energia dels nous edificis pot arribar a ser d’entre el 60% i el 80%, xifra que constata un gran pas cap a la sostenibilitat.

En quin punt es troba Espanya?

Per assolir l’objectiu marcat per la nova Directiva europea, el govern de cada país ha d’elaborar un pla d’acció propi en el qual s’indiquin els terminis d’actuació. Actualment a Espanya s’està treballant en un nou document, el CTE, que està previst que entri en vigor a partir del 2019.

A més, segons les dades d’un estudi elaborat l’any passat pel grup d’investigació ENEDI (Energètica en l’edificació) de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), els països del sud d’Europa són els que “pitjor preparats estan”, i destaca especialment el repte, ja no només d’afrontar la construcció dels edificis nous sota les directrius de sostenibilitat marcades, sinó de modernitzar els edificis existents. 

Gestilar: compromesos amb la sostenibilitat

Sabies que els projectes de Gestilar compten amb la màxima certificació energètica dels edificis? Aquests en són alguns exemples: Isla de la TojaIslas Estelas i Isla de Arosa. D’aquesta manera s’aconsegueix una disminució d’emissions CO2 i també una reducció de la demanda energètica de l’edifici. Adquirim, per tant, un compromís clar amb el medi ambient mitjançant la utilització de materials i elements que milloren la sostenibilitat i eficiència dels nostres habitatges.

Te cridem? shareIcons subscribeIcons

DEL 16 AL 18 DE NOVIEMBRE 2018. FERIA DE MADRID - Stand D1-005

DEL 16 AL 18 DE NOVIEMBRE 2018.
IFEMA - Stand D1-005

We use Cookies | More info
Cookies Preferences